8 de març, Dia de la Dona Treballadora. Veurem a Partits, mitjans de comunicación e institucions fer bandera de la suposada igualtat que gaudim gràcies al model social en el que vivim. Però sabem que això, no és més que un mer maquillatge institucional. Per a les veus dominants, vivim en societats lliures de masclismes, sent aquest, cosa propia de países no desenvolupats.
Presumeixen que el masclisme, està per fi extint, que el veiem associat a casos aïllats. Pel contrari, nosaltres no anem a deixar caure a l’oblit el fet que hem sigut i seguim sent invisibilitzades a la història, a l’espai públic. Que ens arrebaten una i altra vegada el dret a decidir sobre el nostre cos. Que seguim cobrant menys pel mateix treball asalariat amb el domèstic i de cures. Que seguim sent cosificades. Que ens violan. Que ens maten.
El patriarcat s’ha encarregat de deixar tot ben teixit: hem après des de xicotetes qual era el nostre paper dins d’aquest sistema binari de gèneres, que s’aplica de manera rígida i violenta perquè cada persona complisca amb l’esperat.
El masclisme no està present únicament al món laboral i la vida adulta, també ho trobem i ha de ser combatut, en la infancia i l’educació. Se’ns presenta sempre l’escola com a garant de la igualtat, quan és un dels primers llocs on se’ns comença a imposar els rols de gènere que de més subtil o més explícita són sempre patriarcals. Així anem avançant, pujant nivells en el sistema educatiu en el qual gràcies a la LOMCE, l’Esglèsia, institució patriarcal allà on les hi haja, té cada vegada més influencia i que segueix permetent la segregació per sexes a les escoles.
Tampoc falten els casos d’assetjament sexual, per part d’aquells (alumnos o professors) que creuen pel fet de ser dones poden opinar, jutjar o fins i tot disposar del nostre cos com les vinga en gana. Alguna cosa semblant ocorre amb la pràcticament nula educación sexual que se’ns ofereix: un parell de xarrades d’una hora a les quals al millor dels casos, t’ensenyaràn a posar un condó, però a las que rara vegada et parlaràn de consentiment.
Un altre aspecto de la societat patriarcal que veiem plasmat a l’educació es la divisió sexual d’estudis com réflex de la divisió sexual de treball. Així, encara que l’elecció de la carrera universitaria és personal, portem damunt anys de condicionament que ens inclina fins unes carreres relacionades amb les cures i que desemboquen en treballs similars a les tasques de la llar, encara que fora de ell, molt sovint pitjor pagats que els “treballs d’homes” o amb major tasa de desocupació.
Sumant tot l’anterior, el pas d’una dona pel sistime educatiu es sembla més a un camp minat que a un camí de roses. Y per si fora poc, amb les últimes reformes educatives (LOMCE, 3+2…) estem ja patint una precarització i un encariment dels estudis que com sempre repercuteix amb major força en els colectius més vulnerables, com som les dones, les persones migrants, les persones trans, etc.
Però no ens conformen, i si estem doblement oprimides, serem doblement rebels. Des de FEL seguirem lluitant contra el masclisme i seguirem desmuntant el patriarcat i qualsevol altra opressió, dins i fora de les aules; amb el exemple de tantes altres dones, de tantes altres feministes, recuperarem el que segles de patriarcat ens ha arrebatat.
Per una educació feminista i lliure en una societat sense classes, ni patriarcat!
Viva el 8 de març i la lluita feminista!