Vaga: “Interrupció col·lectiva de l’activitat laboral per part dels treballadors amb la finalitat de reivindicar certes condicions o manifestar una protesta“.
En l’àmbit estudiantil aquesta definició no s’assembla massa a la realitat dels últims anys, no només perquè a elles gairebé participen treballadores, sinó perquè no persegueixen una consecució d’objectius reals i assolibles.
Totes hem sentit en moltes ocasions al llarg dels últims cursos la paraula “vaga estudiantil”. Per a moltes el que ha significat era un dia de descans, i, en el millor dels casos, un dia de manifestació contra tal llei o tal reforma; assumint, malgrat tot, que eixa reforma o llei anava a ser aplicada, perquè, al cap i a la fi, les nostres forces col·lectives no donaven per a tant.
Però és possible aconseguir coses? Serveixen per a alguna cosa les vagues?
Des de la FEL entenem la vaga com una ferramenta de pressió que ha de servir per a aconseguir els objectius marcats pel moviment. Uns objectius de caràcter immediat, però també lligats a demandes de gran pes.
La pregunta clau és: què podem aconseguir?, la següent pregunta és: què hem de fer?
No ens agrada el 3+2, tampoc la LOMCE, ni la LOE, però entenem que no tenim la capacitat per parar aquestes mesures amb una “simple” vaga d’estudiants. Portem anys de fracasos lluitant contra diferents lleis i mesures, buidant de contingut el concepte de “vaga”, cremant a la gent i demostrant una falsa inutilitat de la lluita i la mobilització.
Veiem com el Sindicat d’Estudiants continua convocant sense solta ni volta, i veiem com sorgeixen organitzacions que tracten de suplantar-ho actuant de la mateixa forma: convocant des de dalt sense cap tipus de respecte per totes les estudiants organitzades i mobilitzades a les seues associacions, col·lectius o assemblees. Convocant “vagues” com una simple crida plubicitària d’unes sigles que volen fer-nos tragar.
Des de la FEL som conscients de la conjuntura en la que ens trobem: inestabilitat política, tensions territorials, una agenda neoliberal imposant-se i uns moviments socials que han patit grans baixes per la confiança dipositada en les institucions estatals. Tota proposta contra el Règim comptarà amb la nostra simpatia, però no podem acceptar les formes en les que se’ns presenten aquestes propostes estudiantils. Creiem en les mobilitzacions que sorgeixen de les necessitats col·lectives del moviment, de l’organització de base en assemblees i associacions, mai d’imposicions que venen des de dalt sense cap mena de diàleg previ.
Com a FEL proposem fomentar aquestes formes organitzatives, plantejar taules reivindicatives materialitzables i, mitjançant tot un ventall d’accions (vagues, impagaments, boicot, manifestacions…), lluitar per elles de forma col·lectiva, junt amb tota la comunitat educativa, amb la fi d’acumular forces i demostrar que l’acció i la mobilització son útils. Constituint des de les lluites estructures conscients que ens permetin avançar posicions cap a transformacions socials de pes i fent d’aquestes lluites un assumpte d’ordre públic.
Tot així som conscients de l’existència de diferents realitats territorials al conjunt de l’estat espanyol, amb territoris com ara Catalunya on la vaga es planteja des de perspectives diferents a les arribistes de la convocatòria estatal. Volem mostrar així el nostre suport i la nostra solidaritat a la convocatòria alternativa del SEPC i de la FEA.