Comunicat de la FEL respecte al cop d’Estat contra Catalunya
“Si votar canviés res, seria il·legal”
Emma Goldman.
Des d’inicis d’aquest mes al Principat de Catalunya hem assistit a l’espectacle “democràtic” de la coacció estatal tal que no puguem autodeterminar-nos, tal que no puguem decidir el nostre futur, tal que no puguem votar.
Van començar enviant la Guàrdia Civil -els mateixos que antany de gris reprimien les nostres àvies- a escorcollar impremtes en recerca de les armes que només un estat autoritari i totalitari com l’espanyol pot témer, unes paperetes. No van trigar a traslladar els seus escorcolls a altres impremtes, locals, seus de setmanaris, seus d’empreses de correus i finques particulars buscant un altre cop el mateix, el material electoral, però ara també urnes, làmines impressores, cartells anunciadors del referèndum i inclús clavells – aquella temible arma ja emprada per enderrocar el règim salazarista de Portugal-.
Van vetar actes d’aquí i d’arreu de l’estat que merament volien parlar a favor del dret a decidir, del dret a votar; van requisar ventalls i octavetes, desmuntar paradetes polítiques, detenir militants de tota mena d’ideologia per manifestar-se o empaperar les parets dels nostres barris.
També van prohibir, amb amenaces presencials de la Guardia Civil, qualsevol mena d’informació sobre el referèndum als diferents mitjans de comunicació catalans, públics i privats, sempre que no fes campanya pel NO com darrerament s’ha vist amb la propaganda legalista i antidemocràtica del conjunt de la manipuladora premsa espanyola i els partits del règim, que en bloc avancen justificant una intervenció violenta a casa nostra. Igualment van imputar totes les batllesses que, coherentment, van donar suport a posar les urnes, a votar, fent cas omís d’una legalitat il·legítima i del que el govern central, hereu de l’unitarisme franquista, els hi imposava de fer; es van querellar contra els membres de la mesa del Parlament i contra altres dirigents independentistes; el Ministeri d’Hisenda va anunciar que assumiria per la força les funcions econòmiques de la Generalitat i va congelar els comptes del Govern.
Ahir, 20-S, l’executiu de Rajoy va suspendre l’autonomia de Catalunya, i les seves forces d’ocupació, aliades amb la resta de cossos repressors, és a dir, la Guàrdia Urbana i els Mossos -que quan es tracta d’obediència cega i de violència opressora no entenen de democràcia o política-, van intervenir les institucions de la Generalitat, van detenir 14 càrrecs polítics i escorcollat 41 locals, incloent domicilis, i ara amenacen amb rebentar i registrar la seu de la CUP, sense ordres judicials.
Des de la Federació Estudiantil Llibertària ens posicionem, com no pot ser de cap altra manera, contra la militarització i policialització dels nostres carrers, i contra la repressió brutal i virulenta d’aquelles que defensen la democràcia, els drets civils i les llibertats bàsiques de totes. Fem una crida a mantenir ferma la solidaritat de la resta de pobles de l’estat, perquè si avui permetem que ens robin les nostres llibertats i drets, demà ja tindran el pretext per fer-ho a qualsevol altre lloc.
Reiterem com a internacionalistes el nostre compromís amb el dret a decidir dels pobles oprimits, rebutjant tota opressió ètnica, cultural, classista, política o econòmica, sense lluitar per la seva conversió en un altre estat-nació, sinó per una independència sense fronteres, opressions o autoritats.
Finalment, també cridem al moviment antisistema català, perquè incideixi en l’escletxa que s’hi acaba de crear i en els moviments populars que ara tenen el protagonisme, perquè un cop trenquem simbòlicament amb l’statu quo serà la nostra oportunitat per a la revolució. Hem d’aconseguir que les elits, econòmiques i polítiques, no puguin governar-nos. Creem ingovernabilitat en tots els nivells i establim mecanismes d’autogestió i autoorganització popular per un dia poder dirigir les nostres pròpies vides comunitàriament.
A cadascuna de les seves prohibicions i agressions hem respost amb serenor, solidaritat, desobediència, ràbia, molta resistència i amb el somriure als llavis que mostra al món sencer que estem segures que guanyarem! Així seguirem, companyes, lluitant per la ruptura amb l’estat i per la revolució social. No ens podran aturar mai si ens mantenim unides, rebels, conscients i alegres.
AVUI COM AHIR, CONTRA EL COP D’ESTAT, TOTES AL CARRER!
VISCA LA TERRA, MORI L’ESTAT!
“Si votar cambiase algo, sería ilegal” Emma Goldman.
Desde inicios de este mes en el Principat de Catalunya hemos asistido al espectáculo “democrático” de la coacción estatal con tal de que no podamos autodeterminarnos, de que no podamos decidir nuestro futuro, de que no podamos votar.
Comenzaron enviando a la Guardia Civil –los mismos que antaño de gris reprimían a nuestras abuelas– a registrar imprentas en busca de las armas que sólo un estado autoritario y totalitario como el español puede temer, unas papeletas. No tardaron en trasladar sus registros policiales a otras imprentas, locales, sedes de semanarios, sedes de empresas de correos y fincas particulares buscando otra vez lo mismo, el material electoral, pero ahora también urnas, láminas impresoras, carteles anunciadores del referéndum e incluso claveles –aquella temible arma ya usada antes para derribar el régimen salazarista de Portugal–.
Vetaron actos de aquí y de alrededor del estado que meramente querían hablar a favor del derecho a decidir, del derecho a votar; requisaron abanicos y octavillas, desmontaron tenderetes políticos, detuvieron militantes de todo tipo de ideología por manifestarse o encartelar las paredes de nuestros barrios.
También prohibieron, con amenazas presenciales de la Guardia Civil, cualquier muestra de información sobre el referéndum en los diferentes medios de comunicación catalanes, públicos y privados, siempre que no hiciesen campaña por el NO como últimamente se ha visto con la propaganda legalista y antidemocrática del conjunto de la manipuladora prensa española y los partidos del régimen, que en bloque avanzan justificando una intervención violenta en nuestra tierra. Igualmente imputaron todas las alcaldesas que, coherentemente, apoyaron poner las urnas, haciendo caso omiso de una legalidad ilegítima y de lo que el gobierno central, heredero del unitarismo franquista, les imponía hacer; se querellaron contra los miembros de la mesa del Parlament y contra otras dirigentes independentistas; el Ministerio de Hacienda anunció que asumiría por la fuerza las funciones económicas de la Generalitat y congeló las cuentas del Govern.
Ayer, 20-S, el ejecutivo de Rajoy suspendió la autonomía de Catalunya, y sus fuerzas de ocupación, aliadas con el resto de cuerpos represores, o sea, la Guàrdia Urbana y los Mossos –que cuando se trata de obediencia ciega y de violencia opresora no entienden de democracia o política–, intervinieron las instituciones de la Generalitat, detuvieron 14 cargos políticos y registraron 41 locales, incluyendo domicilios, y ahora amenazan con reventar y registrar la sede de la CUP, sin órdenes judiciales.
Desde la Federación Estudiantil Libertaria nos posicionamos, como no puede ser de ninguna otra manera, contra la militarización y policialización de nuestras calles, y contra la represión brutal y virulenta de aquellas que defienden la democracia, los derechos civiles y las libertades básicas de todas. Hacemos un llamamiento a mantener firme la solidaridad del resto de pueblos del estado, porque si hoy permitimos que nos roben nuestras libertades y derechos, mañana ya tendrán el pretexto para hacerlo en cualquier otro sitio.
Reiteramos como internacionalistas nuestro compromiso con el derecho a decidir de los pueblos oprimidos, rechazando toda opresión étnica, cultural, clasista, política o económica, sin luchar por su conversión en otro estado-nación, sino por una independencia sin fronteras, opresiones o autoridades.
Finalmente, también llamamos al movimiento antisistema catalán para que incida en la brecha que se acaba de crear y en los movimientos populares que ahora tienen el protagonismo, con tal de que una vez rompamos simbólicamente con el statu quo sea nuestra oportunidad para la revolución. Hemos de conseguir que las elites, económicas y políticas, no puedan gobernarnos. Creemos ingobernabilidad en todos los niveles y establezcamos mecanismos de autogestión y autoorganización popular para un día poder dirigir nuestras propias vidas comunitariamente.
A cada una de sus prohibiciones y agresiones hemos respondido con serenidad, solidaridad, desobediencia, rabia, mucha resistencia y con la sonrisa en los labios que muestra al mundo entero que estamos seguras de que venceremos. Así seguiremos, compañeras, luchando por la ruptura con el estado y por la revolución social. No nos podrán parar nunca si nos mantenemos unidas, rebeldes, conscientes y alegres.
AVUI COM AHIR, CONTRA EL COP D’ESTAT, TOTES AL CARRER!
VISCA LA TERRA, MORI L’ESTAT!