Quasi 4 anys han passat de l’aprobació de la LOMCE i encara ningú en la comunitat educativa té clar què va a passar. El que al principi anava a ser la revàlida obligatòria per a totes les alumnes de quart de l’ESO ara no es més que una proba que no totes faràn i que a més a més, no tindrà cap valor més enllà de l’informatiu. Més complicat en el cas de la PAU, eliminada definitivament sense una alternativa clarament definida. Esta confusió ha fet que no es suplira la matéria que anava a entrar en la proba que substituirà la PAU, la EBAU, fins pasada la meitat del curs. Aquesta confusió ha fet que no se sabés la matèria que anava a entrar en la prova que substituirà a la PAU, la EBAU, fins a passada la meitat del curs. Aquesta confusió s’afegeix a totes les “inconveniències” que tenia la prova anterior, com el fet que fos un examen que solament permetia l’accés a la universitat en funció de la nota.
Si ja de per si mateix les diferents reformes educatives ens semblen pernicioses, el fet que generin un clima d’incertesa on ni professores ni alumnes saben molt bé a quin tipus de proves d’avaluació i para què es van a enfrontar a elles, no és més que una mostra més del poc respecte que tenen els nostres governants per l’educació.
Aquestes reformes tenen lloc en un moment on l’educació porta temps sofrint unes retallades que l’han deixat en un estat penós: una enorme ràtio d’alumnes per professora, infraestructures en mal estat, escassetat de materials d’estudi, menor nombre de beques, etc. Això no és més que la conseqüència lògica d’una educació que no té per objectiu més que introduir a les alumnes en el sistema econòmic actual i posar-les a produir. Una educació que ens obliga a competir, que ens divideix entre “dolentes” i “bones” alumnes depenent de les qualificacions. Una educació en la qual aquella persona que no encaixa és una vaga o simplement no la hi considera capaç de “aprendre”, que es converteix en un eufemisme de memoritzar. Una educació que ens imposa l’horari d’una jornada laboral per anar-nos introduint a poc a poc al mercat.
A més, la pujada generalitzada durant aquests últims anys de les taxes d’accés a la universitat han generat una exclusió major, fent que gran part de la joventut es vegi incapaç d’accedir a la universitat per motius econòmics. I sense ajudes a l’estudi s’està obligat a treballar en treballs precaris, malament pagats i que dificulten la compatibilitat amb els estudis.
Enfront d’aquest panorama de poc serveixen les formes de protesta esporàdiques. Necessitem estar organitzades com a comunitat educativa i fomentar la insubmissió i el boicot a les imposicions de la LOMCE. Urgeix aixecar un projecte de nova eduación on aquesta quedi sota control de la pròpia comunitat educativa i al servei dels interessos de les classes populars, deixant de ser l’educació aliena a totes nosaltres. Una educació a la qual totes puguem accedir sense distincions econòmiques, sense exàmens d’accés, sense proves que decideixin qui està “capacitada” i qui no..
Pel boicot i la insubmissió a la LOMCE i les seues revàlides.
Per l’abolició de la selectivitat
Defenem el públic. Construïm el comú.