El primer de maig se celebra el dia internacional de la classe treballadora. Commemorant als Màrtirs de Chicago i a totes aquelles assassinades per aquells intensos i sagnants dies de maig de 1886, recordem la seva història i la portem al present.
El primer 1 de maig
A la dècada de 1880 els Estats Units estava plagat de força de treball migrant, exhausta, pobra. Però molt organitzada i polititzada per la influència del moviment obrer a Europa. Amb l’abolició de l’esclavitud formal encara recent i suportant jornades laborals de fins i tot 18 hores, les treballadores nord-americanes criden a la vaga general per la jornada de 8 hores. En to de rebel·lió i fins a les darreres conseqüències, surten de la fàbrica sota la consigna: “Vuit hores de treball, vuit hores de descans, vuit hores pel que ens doni la gana“.
Els dies següents són un relat d’enfrontaments a sang. A la plaça Haymarket de Chicago es va dur a terme una gran manifestació obrera reprimida per les forces de l’estat, desencadenant-se en 4 dies de forts aldarulls amb desenes de morts i centenars de ferits. Després de la mort de 7 agents van arribar les tortures i sentències de mort. Aquests 8 treballadors condemnats a mort els recordem com els Màrtirs de Chicago.
En tant als paral·lelismes volíem extraure aquest recordatori:
- L’internacionalisme era un pilar del moviment obrer llavors. La seva mort és avui una jornada internacional de lluita. En un món actual d’aparent hiperconnexió, els moviments es mostren incapaços de tenir respostes col·lectives com va haver-hi fa temps. Hem de treballar per estar ben organitzats en totes les escales.
- La demanda era la jornada laboral de 8 hores. Per quantes anem ara? A canvi de quant? Qui se’n lliurarà?
Qui estudiem
Hi ha qui estudiem per un futur laboral no tan precari, inestable i buit de coneixement. Avui sembla que no quedi altra que estudiar a la seva manera, amb les seves formes, els seus temps i els seus continguts esbiaixats per la mercantilització de la vida. Acaben d’eliminar la literatura universal com a assignatura obligatòria a 2n de Batxillerat. Tot el que ens puguin ensenyar des de l’educació formal sobre l’aplicació dels nostres coneixements estarà intervingut per l’èxit econòmic, la rentabilitat i la productivitat. El coneixement lliure, la cultura popular o l’esperit crític són conceptes en seria amenaça d’extinció. Hi ha que estudiem, treballem i militem. Que no aconseguim les beques que exigeixen una mínima excel·lència, ja que s’aconsegueix amb una dedicació exclusiva al Grau i el seu model amb la seva incessant càrrega de treball.
És que tot aquest esforç ens garanteix sortir de la precarietat i falta d’expectatives? No. El món laboral no està esperant que ens graduem per a acollir-nos amablement. Està a l’espera de la nostra sortida per estomacar-nos amb les seves ofertes i exigències.
De mentre, el món acadèmic ja s’encarrega d’oferir carn de canó per les empreses.
Ens veiem obligades a ser becàries eternes sense garantia d’estabilitat laboral. Els contractes en pràctiques infinits i sense remunerar, traspassant la línia entre el treball i l’esclavitud: el salari. Cap institució oficial fa res per pal·liar la situació. Les universitats firmen convenis sense garanties per les estudiants treballadores, la garantia es queda la part empresarial. Només la resposta col·lectiva de les afectades podria revertir la situació. En això treballem.
Qui no estudiem
Per què? No n’estem capacitades? No en tenim interès? Tot el contrari. Sense les oportunitats necessàries per encarar una inversió tan alta d’hores i diners i amb la progressiva segregació de les escoles, hi ha qui se’ns rebutja de l’oficialitat educativa, reganant-nos a l’últim esglaó de la precarietat. Però no som víctimes, som supervivents d’un model econòmic que ens rebutja constantment.
Refusem el missatge als mitjans estudiantils i acadèmics de la “generació més preparada de la història” i el seu discurs elitista que denigra els treballs pitjor valorats socialment. No estudiem per explotar ningú ni ser millors que qui no ha estudiat. Estudiem per aprendre i dotar-nos de millors eines a les nostres lluites. Som científiques, historiadores, arquitectes, enginyeres, cambreres, artistes, escombriaires, paletes. Som tot el que aquest sistema oprimeix i ho revertirem.
No oblidem a qui va lluitar abans que nosaltres, no desistim!
Visca l’1 de maig!
Visca la lluita internacional de totes les oprimides!